411 terdisciplinarietat de matèries que tan bons resultats està donant a la innovació científica i artística. Em detinc en estos fets històrics perquè em pareixen verdaderament substancials per a entendre amb més claredat en quin moment va nàixer l’IVAM i amb quin esperit de transformació va iniciar un camí compromés amb la societat del moment. Donades eixes circumstàncies, hui encarem este aniversari amb la maduresa que requerix sumar anys i el compromís adjunt de complir promeses i obligacions. Per eixe motiu, la millor manera d’acollir esta commemoració és continuar fent el que des dels orígens sabem fer millor: desenrotllar noves exposicions, treballar un programa d’activitats amb il·lusió, créixer amb tots els ciutadans, ser referent i punt de reflexió en la investigació de les arts, en definitiva, acomodar accions que siguen el resultat d’un projecte exigent per a posar-les al servici d’un espectador que senta i gaudisca de l’art. L’IVAM, per tant, ha sigut sensible als interessos socials, intel·lectuals, ètics i emocionals del nostre ecosistema, i per això cal entendre que és vocació del museu atendre les persones amb l’interés que vegen cobertes les seues expectatives artístiques. En este punt d’inflexió que suposa complir anys i fent un balanç global de la seua madura i significativa trajectòria, la comunitat artística vinculada al museu i les persones que han participat directament de les seues activitats coincidixen en el fet que des dels seus començaments ha aconseguit una alta reputació entre la comunitat artística mundial per la seua bona gestió i un èxit notori, sobretot, per l’acollida que ha tingut entre la societat valenciana en particular, que el sent com a propi, i entre el gran públic internacional, que el respecta i admira profundament. Al llarg d’este temps, l’IVAM s’ha consolidat gràcies a la labor que han desenrotllat els diferents directors que m’han precedit i que hui mereixen una especial menció perquè van treballar activament amb la finalitat que esta institució mantinguera sempre un rumb ascendent. Per això, m’agradaria recordar i agrair l’empremta que van deixar Tomàs Llorens, Carmen Alborch, Juan Manuel Bonet, José Francisco Yvars i Kosme de Barañano. Gràcies a les fites que van aconseguir en les seues diferents etapes ha sigut molt senzill recollir el testimoni que em van traspassar i avançar per eixe mateix camí marcat pel rigor i la responsabilitat artística. Eixe rigor, sens dubte, tal com he comentant, està interioritzat en la col·lecció de l’IVAM la qual, durant els deu anys que porte com a directora, he incrementat amb dos mil nou-centes setanta-cinc donacions i alhora he internacionalitzat gràcies a les cent setanta exposicions realitzades en l’exterior. I per a donar bona mostra d’això, hem organitzat una extensa exposició que, comissariada pel professor Francisco Jarauta i amb el títol Col·lecció de l’IVAM. XXV Aniversari, podem disfrutar gràcies a la selecció que ha realitzat dels diferents i més ambiciosos corrents artístics que han recorregut el segle XX, així com dels principals artistes nacionals i internacionals que en formen part. No hi ha dubte que el segle XX va ser el segle de la consolidació de la fotografia, fet que constatem en l’extensa col·lecció que atresora l’IVAM, en què podem anar analitzant les tècniques, els gèneres, les etapes i els protagonistes de la història recent d’esta disciplina. Amb les avantguardes històriques, la fotografia aconseguix una major consideració com a gènere, amb pes propi dins del panorama artístic. Deixa llavors d’entendre’s com un mer instrument que facilita la labor dels creadors i aconseguix, per dret propi, la categoria d’obra artística. En el conjunt d’instantànies que podem valorar en esta mostra apareixen alguns dels grans mestres que han anat bastint la història de la fotografia, entre els quals figuren László Moholy-Nagy, Constantin Brâncusi, Nadar, André Kertész, Heinz Loew, Jaromír Funke, František Táborský, Piet Zwart, Hannes Meyer, Claude Cahun, Jind ich Štyrský, Horacio Coppola, Grete Stern, Gustav Klucis, Ben Shahn, Carl Meyer Mydams, Dorothea Lange, David Seymour (Chim), Lee Friedlander, Bernard Plossu, Bernd i Hilla Becher, Humberto Rivas, Hiroshi Sugimoto, Gabriele Basilico, Herbert List, Man Ray, Walker Evans, Cindy Sherman i John Baldessari, Joan Fontcuberta, Chema Madoz, José Manuel Ballester, Manuel Álvarez Bravo, Agustí Centelles, Pere Català Pic, Gabriel Cualladó, El Lissitzky, Aleksandr Ródtxenko, John Hearfield, George Grosz i Josep Renau. Deixant de banda la fotografia, ens fixem ara en l’autonomia dels valors cromàtics que queda plasmada en este recorregut expositiu a partir de l’obra fauvista d’un geni com Henry Matisse. Eixa mateixa força basada en la paleta de colors es pot presenciar en les obres de Ignacio Pinazo, Robert i Sonia Delaunay, Jean Hélion, Otto Freundlich, Karel Appel, Jean Dubuffet, Frank Stella o Yves Klein, i també en les teles de Luigi Veronesi i Franz Kline, que ens remeten a un món de matisos abstractes. L’espacialisme abstracte de Barnett Newman, Tony Smith, Adolph Gottlieb, Ad Reinhardt, Lucio Fontana, Jordi Teixidor, José María Yturralde, Eusebio Sempere, Manolo Gil, Pablo Palazuelo, Equip 57, Manuel Rivera o Salvador Montesa són també protagonistes d’esta extensa exposició en l’ús de tons plans i en eixa busca d’un art lliure de tot contingut formal. En un corrent lineal i espacial semblant trobem l’escultura de Julio González, Eduardo Chillida, Martín Chirino, Jorge Oteiza i Andreu Alfaro. Eixe mateix rigor conceptual i simplicitat de què forma part essencial Joan Miró ens acosta al corrent minimalista per a dirigir nos cap a l’estètica de mestres d’esta escola en què destaquen Donald Judd, Robert Morris, Gerardo Rueda o Ramón de Soto. Per un altre significatiu vessant de la col·lecció, el valor estructural de les formes, amb el cubisme com a bandera, queda reflectit en algunes de les escultures de Jacques Lipchitz, Pablo Picasso i teles de Luis Fernández que contenen una reflexió intel·lectual i visual sobre la forma especialment interessant, ja que trenquen amb tots els conceptes anteriors que es venien utilitzant en l’art. El futurisme i l’estètica del moviment està marcada amb obres com les de Marinetti, Carlo Carrà, Francesco Cangiullo, Rafael Barradas, Enrico Prampolini, Angelo Rognoni, Giuseppe Soggetti, Nelson Morpurgo, Fortunato Depero o Alexander Calder. Al seu torn, podem apreciar un art més provocatiu en el cas dels dadaistes, sobretot l’obra de Marcel Duchamp, Francis Picabia, Tristan Tzara, Richard Huelsenbeck, Raoul Hausmann, Jean Arp, Joseph Cornell, en fotografies
Colección del IVAM. XXV Aniversario
To see the actual publication please follow the link above