ALBERTO FABRA PART President de la Generalitat L’IVAM complix vint-i-cinc anys, un quart de segle de fructífera trajectòria al servici dels valencians en un àmbit tan complex i suggeridor com el que definix l’art contemporani. Al llarg de tot este temps en les seues sales s’han succeït les mostres i exposicions, les activitats culturals i socials i els esdeveniments multidisciplinaris. Creadors de tot el món han portat la seua obra a l’IVAM i han unit el seu nom a estos cinc lustres prodigiosos en què València s’ha convertit en un gran referent per a les manifestacions plàstiques de les últimes dècades. Grans noms del passat recent han anat de la mà de personalitats emergents en una institució que ha sabut imprimir prestigi a cada una de les seues actuacions des dels seus mateixos inicis. D’eixe esplèndid itinerari conservem el record de moments inoblidables associats a obres artístiques úniques, d’experiències valuosíssimes que van nàixer de la trobada amb quadros, escultures o muntatges en les sales del museu. Conservem també un conjunt únic de peces artístiques que conformen la col·lecció de l’IVAM i que d’alguna manera són testimoni viu d’eixe treball continuat. Eixe gran conjunt, creat durant estos anys a partir d’adquisicions, i molt especialment de generoses donacions d’artistes i col·leccionistes, conforma un panorama únic i original de la història de l’art en les últimes dècades, que fa honor al talent i a l’esforç de tots els que s’han succeït en els equips gestors de la institució. L’IVAM va nàixer per a compassar el seu ritme al de la creació més actual, per a arriscar-se diàriament en la busca de nous talents, de propostes originals i innovadores, de diàlegs enriquidors entre l’obra dels mestres més reconeguts i les iniciatives més trencadores i sorprenents. La història de l’IVAM durant estos anys és la crònica d’un èxit. Durant vint-i-cinc anys un bon nombre de professionals ha treballat amb entusiasme, en diverses comeses, per a fer-ho possible. Tots ells han aconseguit que l’IVAM haja estat en boca de tots, que la silueta del seu edifici principal siga coneguda per tots o que crítics, publicacions, experts, galeristes i col·leccionistes de tot el món identifiquen sense dubtar eixes sigles, que per a nosaltres han arribat a ser tan familiars. Els valencians ens felicitem per comptar amb l’IVAM perquè hem tingut l’oportunitat d’acostar-nos a l’art contemporani des de les seues sales, hem enriquit la nostra visió del món amb les propostes d’alguns dels millors observadors de la seua realitat i hem pogut apreciar des d’òptiques molt distintes el món apassionant de la creació artística. Comptem amb un museu d’art modern referent a Espanya i en el món. Este aniversari ens oferix l’oportunitat de tornar a l’IVAM i de repassar la seua trajectòria a través d’un recorregut suggestiu i atraient per la seua col·lecció. Tant esta mostra de la col·lecció de l’IVAM com les exposicions programades per als pròxims mesos ens confirmen que la institució té davant de si un enorme futur, complex i apassionant, ric en matisos i influències com el mateix art contemporani que acull en les seues instal·lacions. Noves generacions de valencians faran seues estes sigles màgiques i associaran a elles altres imatges, sensacions, i conceptes. En les seues mans estarà la tasca d’enriquir la col·lecció de l’IVAM i donar continuïtat a una iniciativa que després de vint-i-cinc anys seguix avant amb una enorme força. CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS CONSUELO CÍSCAR CASABÁN DIRECTORA DE L’IVAM Com que vivim tan poc de temps sobre este planeta, cada un dels nostres passos ha d’estar encaminat a construir més i més l’espai somiat de la utopia. Construïmlo conjuntament: és l’única manera de fer-ho possible. CÉSAR MANRIQUE (1919-1992), artista espanyol L’inici del segle XX va vindre acompanyat d’un transcendental canvi en el terreny de les idees que va contagiar totes les disciplines socials i culturals per a generar nous coneixements literaris, moviments pictòrics, corrents filosòfics, innovadors manifestos ideològics, progressos científics i avanços socials. Este salt qualitatiu, d’enorme envergadura en la història universal, va provocar una important dissociació i transgressió amb anteriors estils de pensament. En eixa època van nàixer les avantguardes, sobretot en el món de l’art, des d’on es podien albirar les principals tendències que, allunyant-se de les “gramàtiques convencionals” hereues encara de l’Antic Règim, assenyalaven una nova realitat artística. Potser siga ara quan, amb una certa distància històrica, tinguem oportunitat d’entendre eixe parèntesi històric que alguns historiadors han anomenat l’“era de la reacció” (i no sense motiu) per a conéixer les seues claus d’una manera més exacta. En este sentit, sabem que la part final del segle XIX va empényer, de manera extraordinària, perquè el XX s’iniciara amb una clara ruptura artística, ja que des de Rimbaud els artistes moderns han cridat al desorde dels sentits, dels conceptes, dels rols i dels llocs. Sembla clar que el seu paper, allunyat de les icones tradicionals, havia de ser “criticar, sorprendre, molestar, commoure”, com explicava Walter Benjamin en definir un art amb capacitat d’obrir món i de fundar sentit, per la seua radical creativitat. 409
Colección del IVAM. XXV Aniversario
To see the actual publication please follow the link above